Canut ♂
Procedent d'un nom escandinau d'orige incert. Una de les hipòtesis el relaciona en un radical nòrdic que significa "vencedor".
La seua difusió com a nom es deu a Sant Canut o Canut IV, rei de Dinamarca entre 1080 i 1086, i patró de la nació danesa.
N'hi ha una paraula valenciana homònima que significa "la part de la canya entre nuc i nuc", i també "cigarret de marihuana".
Antigament se li dia canut a un tros de canya que els llauradors valencians utilisaven per a guardar les monedes, d'ahí l'expressió "salut i força al canut" per a desijar salut i diners.
Canuto